Design by dweb

SÍMBOLS DEL PRINCIPAT D'ANDORRA

1) La bandera i l'escut
2) L'himne del Principat
3) La Grandalla
4) La llegenda de Nostra Senyora de Meritxell

1) La bandera i l'escut Ç

Els colors de la bandera d'Andorra són el blau, el groc i el vermell.

Sobre la part groga hi figura un escut dividit en quatre parts. A la part superior esquerra hi figura, sobre fons vermell, una mitra daurada i un bàcul d'or; a la part inferior esquerra hi apareixen, sobre fons daurat, les quatre barres dels casals catalans; a la part inferior dreta hi ha, sobre fons daurat, les tres barres del Comtat de Foix, i a la part inferior dreta hi ha representades, sobre fons daurat, les vaques del Vescomtat de Bearn, amb el collar de color blau cel, l'esquella i les banyes.
A la base de l'escut hi apareix una inscripció amb la divisa d'Andorra: Virtus Unita Fortior

2) L'himne del Principat Ç

El Doctor Benlloch, Copríncep episcopal d'Andorra, és l'autor de la lletra de l'himne andorrà. La música va ser composta per Mossèn MARFANY, originari de Sant Julià de Lòria.

L'himne es va interpretar per primer cop el 8 de setembre de 1921 al santuari nacional del Principat la diada de la celebració de la Verge de Meritxell, Festa Nacional d'Andorra, qui fou consagrada en aquesta ocasió.

 

3) La Grandalla Ç La flora andorrana és coneguda arreu per la seva riquesa. Malgrat tot, una flor concreta mereix una atenció especial, ja que es considera com la flor andorrana per excel·lència. Creix els mesos de maig i juny a les valls pirinenques, el seu perfum és suau i es coneix al Principat amb el nom de grandalla. Per tal d'explicar el lligam entre aquesta flor i el Principat d'Andorra van sorgir una sèrie d'interpretacions simbòliques. Així, els sis pètals representarien les sis parròquies del Principat (ja que abans de 1986 les parròquies d'Andorra la Vella i d'Escaldes-Engordany formaven una única parròquia: Andorra la Vella), i al cor dels seus pètals s'hi pot observar una corona de dos colors, que simbolitzaria els dos Coprínceps. A més, és la flor més característica i amb més arrelament.

4) La llegenda de Nostra Senyora de Meritxell Ç

"Va passar el dia de l'Epifania.

Els habitants del poblet de Meritxell caminaven cap al poble de Canillo per assistir-hi a la missa. Mentre caminaven prop de l'indret on actualment s'hi alça el santuari, descobriren, al costat d'un roser florit, una estàtua que representava la verge.

Els habitants del poblet anaren fins a Canillo i contaren la història al capellà de la parròquia. Tot i que tornaren al lloc i portaren l'estàtua a l'Església de Canillo, l'endemà ja no hi era, sinó que es trobava novament al peu del roser florit.

Llavors, els habitants cregueren que l'estàtua corresponia a la parròquia d'Encamp, però aquesta hipòtesi es mostrà tan equivocada com la primera. I és que, tan bon punt portaren l'estàtua de la Verge fins a Encamp, desaparegué de nou i tornà al mateix lloc on l'havien trobada.

Quan finalment comprengueren que l'estàtua desitjava romandre en aquell lloc, els habitants del Principat li construiren un santuari al costat del roser."