 Afegiu andorra.be als favorits |
|
|
|
|
LES INSTITUCIONS ANDORRANES
1)
El cap d'Estat El Principat d'Andorra és un estat de dret, democràtic i social, que manté l'estructura del Coprincipat, hereva de la signatura dels "Pareatges" el 1278 i 1288 (vegeu la secció d'història). L'Estat
andorrà és un Coprincipat parlamentari (art. 1 de la
Constitució).
Els dos Coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat. Actualment, aquest càrrec l'exerceixen de forma conjunta:
•
Monsenyor Joan Enric Vives, Bisbe d'Urgell (comarca
de Catalunya, Espanya) El
seu paper consisteix a fer garantir el respecte envers la Constitució
a la qual han jurat o promès fidelitat (art. 44-2). Han passat
així de posseir un poder absolut, que no exercien a la pràctica,
a un poder constitucional. Cada
Copríncep nomena un representant personal per a Andorra per tal
de realitzar un seguiment dels afers del principat.
El Consell General exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l'Estat i impulsa i controla l'acció política del Govern. Actualment està format per 28 consellers elegits per 4 anys. La meitat d'aquests consellers s'elegeixen per cada circumscripció local a raó de dos per cadascuna de les set Parròquies (vegeu la secció de Geografia) i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció nacional. Entre tots, els parlamentaris elegits designen el Síndic - president del Consell - i el subsíndic - vicepresident del Consell, que, juntament amb dos secretaris elegits del Consell, formen la Sindicatura del Consell. L'actual president del Consell és el M. I. Sr. Joan Gabriel i Estany i la vicepresidenta la M. I. Sra. Bernadeta Gaspà Bringueret. Després de l'aprovació de la Constitució, les normes que deriven del Consell General reben la qualificació unitària de llei. Les darreres eleccions generals van tenir lloc el 24 d'abril de 2005, amb un índex de participació d'un 82,8 %.
Els partits polítics representats actualment en aquesta assemblea
parlamentària són els següents: Actualment hi ha vuit Comissions Parlamentàries dins del Consell General, i s'ocupen de: La política interior, la política exterior, l'economia, les finances i el pressupost, la política territorial i l'urbanisme, la sanitat i el medi ambient, els afers socials i l'educació, recerca, cultura i esports, la Comissió especial de la Justícia i la Comissió d'afers estrangers.
Dades del Consell General:
El Consell elegeix el Cap de Govern, que generalment és el cap de llista del partit majoritari com a resultat de les eleccions. Actualment, el Cap de Govern d'Andorra és el M. I. Sr. Albert PINTAT SANTOLÀRIA. El
Govern dirigeix la política nacional i internacional d'Andorra.
Ministre de presidència i finances
Ministeri Portaveu del Govern, de Desenvolupament
Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats
Ministeri de Salut, Benestar, Família i Habitatge:
Ministeri
d'Economia i Agricultura El Govern d'Andorra elabora cada any el pressupost general i el sotmet a la votació del Consell General. Dades del Govern d'Andorra - feu clic aquí : www.andorra.ad 4)
Comuns (representació administrativa de les parròquies) Andorra es divideix administrativament en set parròquies: Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. Els Comuns representen i administren els interessos de les Parròquies, aproven i executen el pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques públiques i gestionen i administren tots els béns de propietat comunal. Reben transferències de capital del Pressupost General de l'Estat, per tal de garantir-ne l'autonomia financera. Dades dels Comuns - Feu clic aquí A-
Organigrama B-
Funcionament
de la justícia al Principat d'Andorra Els
títols VII i VIII de la Constitució del Principat d'Andorra
tracten respectivament de la justícia i del Tribunal Constitucional,
juntament amb la Llei qualificada del Tribunal Constitucional i la Llei
qualificada de la justícia, de 3 de setembre de 1993. La
Constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic,
vincula a tots els batlles (jutges), magistrats i tribunals, els quals
interpretaran i aplicaran les lleis de conformitat amb els preceptes i
principis constitucionals. La
potestat jurisdiccional és exercida pels batlles, el Tribunal de
Batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia
d'Andorra. En l'exercici de la potestat jurisdiccional els batlles i
els magistrats són independents respecte a tots els òrgans judicials i
el Consell Superior de la Justícia.
La
missió dels òrgans judicials és sotmetre tots els poders públics
al compliment de la llei, controlar la legalitat de l'actuació
administrativa i oferir a tots els ciutadans una protecció efectiva en
l'exercici dels seus drets i en la defensa dels seus interessos legítims. Dins
del sistema judicial andorrà hi podem trobar: Batllia
d'Andorra (els Batlles i el Tribunal de Batlles)
Els Secretaris judicials exerceixen la fe pública judicial i assisteixen als Batlles i Tribunals en l'exercici de les seves funcions. Tribunal
de Corts
Tribunal
Superior de Justícia
Consell
Superior de la Justícia
Ministeri
Fiscal
Tribunal
Constitucional
Els
Acords són les resolucions dels Tribunals quan no estiguin reunits en
Secció o Sala i les dels President quan tinguin caràcter governatiu. Les resolucions dels Batlles i Tribunals que tinguin caràcter jurisdiccional es denominen: a) Providències, quan tinguin per objecte l'ordenació material del plet o causa. b) Autes, quan decideixen recursos contra providències, qüestions incidentals, pressupòsits processals, nul·litat del procediment o quan, d'acord amb les lleis, hagin de tenir aquesta forma. c)
Sentències, quan decideixen definitivament el plet o causa en qualsevol
instància o recurs. Aquesta institució, creada el 1998, defensa i vetlla per l'aplicació dels drets i llibertats que garanteix la Constitució. S'encarrega d'administrar les queixes i reclamacions de les persones respecte de les violacions dels drets comeses per l'administració pública. A més, té capacitat per oferir recomanacions, recordar quins són els deures i obligacions legals de l'administració i realitzar propostes per a l'adopció de noves mesures. |
||||
